Dintre de la sèrie Escultura penjant, trobem aquesta pedra gravada anomenada “flor de taperera“. Actualment, llueix penjada a l’espai Rovellart de Ciutadella, Menorca.
La taperera és una planta exuberant i penjadissa que creix espontàniament entre els murs de pedra embellint les construccions fortificades de l’illa de Menorca.
Un dels frisos més atractius i més representatius de la pintura mural romànica és aquest que he interpretat i gravat sobre pedra sorrenca.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya acull una col·lecció importantíssima on aquesta sanefa amb motiu geomètric és representada profusament en el murs, absis i voltes que conformen l’espai dedicat a la pintura romànica catalana.
Aquest peix gravat sobre còdol de mar també està preparat per emprendre el viatge!
Preparant la meva obra per a la propera mostra! Els primers són els peixos, així es van adaptant a terres més humides.
Peixos gravats sobre còdol de mar
Una mirada “admirada”, sobre una peça estrella de la col·lecció d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya: el frontal d’altar de la seu d’Urgell o dels Apòstols.
Pedra sorrenca de la comarca de Les Garrigues gravada en relleu
Els frisos romànics són una part molt important de la pintura mural romànica. Podem trobar sanefes separant escenes, decorant arcs i columnes, fins i tot podem veure sanefes en els vestits dels personatges i en els cortinatges figurats.
Aquest fris geomètric vegetal gravat sobre còdol de mar és format per dos registres regulars de quadrats, que contenen dins seu rosetes de quatre pètals.
Quan vaig començar a fer gravat sobre pedra, els còdols eren la meva prioritat, eren el “suport ideal”; anava a recollir-los a la platja que hi ha al castell de Tamarit, una platja petita i íntima plena de pedres arrodonides. Més endavant, engrescada per un bon amic, vaig començar a treballar les pedres sorrenques de l’Espluga Calba. La pedra sorrenca o arenosa és tova i dúctil, una pedra que genera un baix relleu molt atractiu després del procés de gravat.
La pedra calcària del Garraf m’ha interessat darrerament per la seva “rusticitat”. Les irregularitats i les imperfeccions d’aquesta pedra humil m’interessen especialment perquè afegeixen un punt d’expressivitat a l’obra escultòrica.
El disseny gravat sobre aquesta pedra calcària del Garraf està basat en els coralls marins.
Quan observem una pintura romànica, la gran majoria de nosaltres fem atenció a les figuracions sense tenir gaire en compte l’ornamentació que acompanya les figures principals, tanmateix, aquesta ornamentació és tan important que mereix que ens la mirem fixament per descobrir-hi bellesa en cadascuna de les seves variants.
Estrella de vuit braços amb puntejat gravats en relleu
La creu de vuit braços és un motiu molt utilitzat en la pintura romànica; també el puntejat és un motiu recurrent en les pintures murals i les pintures sobre fusta.
En aquesta pedra gravada hem unit tots dos dissenys demostrant així la importància d’una “discreta” però igualment important part de la pintura romànica.
A les persones que vivim en zones esquerpes, una imatge tan plàstica, i tan plena de vida com la sega del blat, ens pot quedar fortament gravada a la memòria. És el cas d’una imatge de camps daurats amb sol roent que em va acompanyar per la comarca de Les Garrigues al llarg de molts kilòmetres.
He intentat interpretar aquella sensació de plenitud i explosió de la natura servint-me de la tècnica del gravat sobre pedra.
Aquesta és la tercera versió d’una sèrie curta de pedres arenoses procedents de l’Espluga Calba, anomenada “Terres de Lleida”.
