Aquesta entrada pretèn homenatjar els antics araders, artesans menorquins que fent ús de la fusta que tenien al seu abast, creaven els tancats menorquins.
Amb la fusta de l’ullastre, els araders feien arades de fusta per llaurar la terra, mànecs per a les eines del camp i les magnífiques barreres menorquines. Tothom que hagi anat a Menorca, segur que guarda a la seva memòria la bellesa i l’art rústic de les tanques que embelleixen el paisatge menorquí.
Còdol de mar gravat en relleu i en buit amb peanya de fusta.
Les vinyes i els vins del Penedès són els que m’han mogut a fer aquesta gran peça, gravada en la seva totalitat.
Els colors dels seus vins i les formes sinuoses dels circells canviants dels ceps han estimulat els desitjos de crear una escultura que faci un homenatge a aquest gran regal de la natura!
Xarxa daurada sobre fons blau.
Còdol de mar gravat en relleu.
“Sam i natura”.
Aquest còdol de mar, recollit a la Platja de les coves de Sitges ha estat treballat en dues tècniques de gravador:
El nom s’ha gravat en relleu mentre que la decoració tardorenca s’ha fet amb la tècnica del buit, amb incisions de diferents nivells de profunditat.
El viatge que farà aquest còdol de mar per arribar a la seva propietària el voldriem fer molts de nosaltres!
Catalunya-Austràlia.
Bacallà i no va dir res és un joc fonètic de paraules típic de l’àmbit dels països de llengua catalana.
Aquest joc de paraules m’ha servit per crear aquesta petita escultura partint d’un còdol de mar.
Dedicat al bacallà!
Com veieu, gran part de la meva obra gravada està influenciada per la pintura romànica.
Si feu una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya i us amareu del color i de l’expressió de la col·lecció que atresora el MNAC, entendreu la influència que l’art romànic exerceix sobre les meves pedres gravades.
Aquesta és una pedra calcària del Massís del Garraf. Pertany a la sèrie “Escultura penjant”.
Observadora de les activitats animals com sóc, no em podien passar per alt els teixits que construeixen les aranyes.
Còdol de mar gravat en relleu sobre peanya de fusta.
Una amiga meva em va dir que les pedres foradades són peces molt especials. Des de llavors, gairebé sense adonar-me’n, vaig sempre “humiliada” mirant a terra amb la meva dèria de trobar pedres foradades per tot arreu!
Aquesta és una pedra calcària trobada a la comarca del Garraf. Està gravada en relleu. Pertany a la sèrie “Escultura penjant”
De la sèrie “Peixos”, nova peça gravada en relleu.
