Còdol de mar gravat en relleu
Des de Sitges, passant per Ciutadella, aquest deliciós peix lila es troba ara en la magnífica ciutat italiana de Milà. Els seus actuals propietaris el van descobrir a la galeria Espai Rovellart de Ciutadella, Menorca.
Dintre de la sèrie Escultura penjant, trobem aquesta pedra gravada anomenada “flor de taperera“. Actualment, llueix penjada a l’espai Rovellart de Ciutadella, Menorca.
La taperera és una planta exuberant i penjadissa que creix espontàniament entre els murs de pedra embellint les construccions fortificades de l’illa de Menorca.
Un dels frisos més atractius i més representatius de la pintura mural romànica és aquest que he interpretat i gravat sobre pedra sorrenca.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya acull una col·lecció importantíssima on aquesta sanefa amb motiu geomètric és representada profusament en el murs, absis i voltes que conformen l’espai dedicat a la pintura romànica catalana.
Aquest peix gravat sobre còdol de mar també està preparat per emprendre el viatge!
Preparant la meva obra per a la propera mostra! Els primers són els peixos, així es van adaptant a terres més humides.
Peixos gravats sobre còdol de mar
Una mirada “admirada”, sobre una peça estrella de la col·lecció d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya: el frontal d’altar de la seu d’Urgell o dels Apòstols.
Pedra sorrenca de la comarca de Les Garrigues gravada en relleu
Els frisos romànics són una part molt important de la pintura mural romànica. Podem trobar sanefes separant escenes, decorant arcs i columnes, fins i tot podem veure sanefes en els vestits dels personatges i en els cortinatges figurats.
Aquest fris geomètric vegetal gravat sobre còdol de mar és format per dos registres regulars de quadrats, que contenen dins seu rosetes de quatre pètals.
Quan vaig començar a fer gravat sobre pedra, els còdols eren la meva prioritat, eren el “suport ideal”; anava a recollir-los a la platja que hi ha al castell de Tamarit, una platja petita i íntima plena de pedres arrodonides. Més endavant, engrescada per un bon amic, vaig començar a treballar les pedres sorrenques de l’Espluga Calba. La pedra sorrenca o arenosa és tova i dúctil, una pedra que genera un baix relleu molt atractiu després del procés de gravat.
La pedra calcària del Garraf m’ha interessat darrerament per la seva “rusticitat”. Les irregularitats i les imperfeccions d’aquesta pedra humil m’interessen especialment perquè afegeixen un punt d’expressivitat a l’obra escultòrica.
El disseny gravat sobre aquesta pedra calcària del Garraf està basat en els coralls marins.
